Telèfon
+376 803 344
Horari
De dl a dv de 9:00 a 13:00 h i de 15:00 a 17:00 h
Segueix-nos!

Retalla DA

Reflexió de Josep Antoni Silvestre sobre la solidesa del sistema financer andorrà.

Quan un govern parla de la solidesa del seu sistema financer està pròxim el desastre. Recordem com Grècia o Argentina defensaven la solidesa del seu sistema setmanes abans de fer ‘default’. Avui ens toca a nosaltres preguntar-nos: És Andorra un Estat fallit?

Si ens fixem en el rati d’endeutament, no estem tan malament com altres països, però el nostre PIB, com indicador de generació de riquesa, cada vegada és més baix. Per sort, l’any 1944 es va crear el Fons Monetari Internacional per garantir l’estabilitat del sistema monetari internacional derivat de les seqüeles de la segona guerra mundial. Actualment l’FMI controla l’estabilitat econòmico-financera dels seus membres, de forma que es promogui el comerç internacional. Concedeix préstecs als ‘socis’ amb dificultats quan aquests experimenten problemes en la seva balança de pagaments.

Així, és bo entrar a l’FMI? Analitzem-ho. Si escoltem a Demòcrates, no anem a l’FMI per problemes de finançament, sinó perquè s’hi ha de ser, per si mai anéssin maldades tenir un suport. Mentida. Seria una gran estupidesa pagar una membressia de 101,6 milions d’euros per ser part d’un ‘club’ que es dedica a prestar diners si nosaltres no els necessitem. Recordeu que 101,6 milions d’euros és la quota inicialment anunciada pel ministre Jover. Ja veurem quina és la factura final. A ‘The Cloud’ em remeto.

L’actual situació de crisi econòmica comença quan vam hipotecar el futur dels nostres fills emetent el deute públic, i ens acostumem a anar tirant de crèdit. El futur d’ahir és el nostre present i hem de pagar amb el que no tenim. Què podem fer? Demanar més crèdit, per fer front a les quotes i que aquestes no quedin impagades. La propera, la del 17 d’octubre, per la qual s’ha demanat a Banco Santander la subscripció de bons del Govern per valor de 20 milions d’euros al 0,60%, com es pot comprovar al BOPA 98/20. I vinga, puntada de peu endavant al problema, concretament durant dos anys, segons contracte amb Banco Santander.

Andorra necessita realment un refinançament, sobretot el sistema financer, que és qui sosté l’Estat. S’ha intentat taponar el problema quan l’AFA va prohibir repartir dividends al sector bancari, és a dir, un ‘corralito’ financer al més pur estil argentí. La mesura ha resultat insuficient i ineficaç, doncs part del sector financer continua en caiguda lliure, mentre tots estem a l’espera de la tan esperada inversió estrangera que mai arriba. La manca de credibilitat i seguretat jurídica del país són les culpables i la primera víctima política és Ramon López, avui exdirector de l’AFA.

A l’FMI s’hi va a demanar diners, i aquests préstecs els pagarem nosaltres. Ho farem amb mesures que ens imposaran des de fora, doncs és evidentment impopular fer-ho per iniciativa pròpia. L’FMI té als homes de negre. Si no sabeu qui són aviat els coneixerem, mentrestant podem demanar referències als argentins, equatorians i grecs, entre d’altres.

Amb el que no puc combregar és amb la mentida. El president del grup parlamentari de Demòcrates, Sr. Carles Enseñat, és un exemple d’aquesta mentida quan en l’article ‘Sobirania sí, aïllament no’, publicat al ‘Periòdic d’Andorra’ el 19 de setembre, realitza tot un seguit de manifestacions destinades a amagar la realitat del país i l’entrada a l’FMI. A més, coneixeu el concepte ‘conflicte d’interessos’? Perquè curiosament l’empresària Maria Reig, mare del conseller Enseñat, és la màxima accionista de Crèdit Andorrà amb 200.000 accions. No us fa pensar això?

A Portugal s’investiga penalment els crèdits concedits pel banc Espirito Santo als seus accionistes, aquest fou precisament el motiu pel qual l’AFA va prohibir a Crèdit Andorrà el repartiment de dividends.

Arribats aquí, i sense ànim de voler semblar catastrofista, ja podem començar a preparar-nos. A patir retallades en serveis socials, al sistema sanitari, pujada d’impostos, pèrdua de productivitat, tancament d’empreses, acomiadaments, emigració, inflació, pèrdua de poder adquisitiu… I és que tota història té en la seva balança aspectes positius i negatius, i la que ens ha venut el Govern d’Andorra i Demòcrates és un conte de fades, que ni amb els ulls innocents d’un nen petit puc creure. Per què ens amaguen la veritat?

Però mirem de ser positius tot i la dificultat que suposa. Com a ciutadans ens toca aixecar el cap i començar a mirar més enllà. Existeixen altres solucions per fer front a l’actual crisi econòmica. Un exemple el tenim a Islàndia, que va decidir no rescatar als seus bancs. Si banquers i empresaris han viscut per sobre de les seves possibilitats, que venguin els seus bancs i les seves empreses a d’altres bancs i empresaris competents. Per què els ciutadans d’Andorra ens hem de sacrificar per mantenir un statu quo del que la majoria no en formem part?