Telèfon
+376 803 344
Horari
De dl a dv de 9:00 a 13:00 h i de 15:00 a 18:00 h
Segueix-nos!
Contacta'ns

El dret a la vida i la píndola de l’endemà

El debat al voltant del dret a la vida -reconegut a l’article 8 de la nostra Constitució- és, tard o d’hora, objecte d’anàlisi i discussió en tots els països que han d’interpretar-lo i confrontar-lo amb altres drets fonamentals, però també amb diferents creences religioses.

El dret a la vida a debat

La concepció i la mort són dos dels punts de discussió més difícils en relació amb el dret a la vida. Pel que fa a la concepció tenim els debats respecte a la manipulació genètica, fecundació “in vitro” i subrogada i l’avortament; i sobre la mort, l’eutanàsia.

La societat andorrana, com en altres països, ha centrat el debat en l’avortament com un dret que té la dona, malgrat que el nostre legislador no vol sentir-ne a parlar per evitar un debat complex que incomoda a part de la ciutadania, però sobretot al Copríncep Episcopal que per la seva condició de Bisbe d’Urgell té l’obligació de defensar la vida d’acord amb els mandats de l’Església.

Però, quan comença la vida?

A Andorra s’interpreta que la vida existeix des del moment de la concepció, és a dir, des de l’instant en què l’òvul és fecundat per l’espermatozou. Tot i que sempre s’han considerat equivalents la concepció i la fecundació, avui certs sectors consideren que la vida comença amb la concepció, entenent que aquesta es dona quan es produeix la implantació del blastocist en l’endometri, i per consegüent, la vida començaria quan existeix la viabilitat d’aquesta. A Andorra, però, es considera que la vida comença des de la fecundació.

En el cas d’embarassos ectòpics, que són aquells que es produeixen quan la implantació de l’òvul no es produeix en l’endometri, es podria considerar que l’avortament es realitza seguint el nou concepte que se li dona al terme de concepció, tot i que no és ben bé així. Un embaràs ectòpic pot causar que les trompes de Fal·lopi s’obrin sobtadament i si no es tracta, la trompa es pot esquinçar, ocasionant un sagnat que posa en risc la vida de la dona. En aquest cas,  els dos béns jurídics protegits són idèntics -la vida de la mare i del blastocist-, i per tant, la pràctica de l’avortament seria possible al nostre país, ja que tot i ser delicte, en tractar-se del que s’anomena un estat de necessitat exculpant previst en l’article 27.7 del nostre codi de procediment penal, no existiria responsabilitat penal.

Subministrament gratuït de la píndola de l’endemà; un avenç?

D’altra banda, fa pocs dies, aprofitant l’efemèride del Dia de la dona, Govern ha presentat com a principal novetat que el Siad, Urgències i la Consulta jove oferiran, a partir d’ara, el subministrament gratuït de la píndola de l’endemà, subjecte aquest sempre a la valoració prèvia del professional sanitari que atengui la persona interessada.

En aquest cas, es presenta aquesta decisió com un avenç cap a la legalització de l’avortament, però no és ben bé així. La píndola de l’endemà és un mètode anticonceptiu que evita l’embaràs gràcies al levonorgestrel (píndola dels 3 dies després) o a l’acetat d’ulipristal (píndola dels 5 dies després). L’acció de les hormones que contenen aquests comprimits actua de diferents formes. Si es pren abans de l’ovulació,  la progesterona impedeix que l’òvul surti de l’ovari. Si es pren després, actua alterant el moc cervical, fent-lo més espès, i així els espermatozous no poden arribar a l’òvul. Fins aquí es pot considerar que no es tracta d’una píndola abortiva. Però en el cas de l’acetat d’ulipristal, si hi ha hagut fecundació, la pastilla actua sobre l’endometri de l’úter per impedir la possible implantació del blastocist i aquesta variant de la píndola del dia després sí actuaria com abortiva.

Sobre la píndola RU-486 no hi ha dubte que aquesta sí que és una pastilla abortiva. La mifepristona actua com antagonista de la progesterona i és efectiva entre les setmanes 7 a 9 (49 a 63 dies després). Quina píndola de l’endemà se subministra a Andorra per part del Govern? D’acord amb l’exposat, de ben segur que la píndola que es facilita al nostre país és la que té com a principi actiu el levonorgestrel (píndola dels 3 dies desprès), perquè davant d’una altra possibilitat podríem estar parlant de conductes abortives, i per tant, subjectes a persecució penal.

La Constitució és garantia de llibertat i no de repressió

Totes les Constitucions evolucionen i s’han adaptat als temps i a la voluntat popular. Ningú discuteix avui dia el divorci i la separació, tot i la dificultat que va suposar l’any 1995 incloure’ls a la Llei qualificada del matrimoni. La Constitució no és inamovible i les figures dels Coprínceps, tampoc. Com a Estat sobirà comptem amb el reconeixement internacional gràcies a l’esforç i la dedicació d’alguns dels nostres conciutadans que van dur a terme una gran tasca durant el procés constituent, portant el nostre país a les més altes instàncies internacionals.

Si la voluntat popular difereix de la dels Coprínceps, del Dret internacional, de la Constitució i de les lleis, el que hauria de fer el nostre país és evolucionar cap a on vulguin els seus ciutadans, sigui amb avortament o sense, amb Coprínceps o sense, però sense por, amb valentia, doncs recordem que la Constitució és garantia de llibertat i, en cap cas, ho ha de ser de repressió.