Una “suposada” estafa continua sense resoldre’s, ni per la via penal ni per la via civil, gairebé una dècada després.
“Com es mesura el dolor d’una estafa?“. Aquesta ha estat una de les preguntes que es feia aquesta matí l’advocat Josep Antoni Silvestre a l’imponent Sala Magna de la Seu de la Justícia, on per uns minuts el ‘cas Interauto’ ha despertat de la seva letargia.
Posem-nos en antecedents. El 2011 una clienta del nostre despatx tenia la necessitat de comprar un vehicle, perquè el que tenia en aquell moment, no passava la ITV, i havia de desplaçar-se cada dia des del Pas de la Casa a Andorra la Vella. La necessitat de trobar un nou mitjà de transport la va portar al concessionari d’Interauto, on va trobar el cotxe ideal per a les seves necessitats. Fins i tot el va poder provar, va acordar un preu, va fer efectiva una paga i senyal i va demanar el corresponent préstec per poder-lo costejar.
Gener del 2021. La clienta no té cotxe (que el condueix una altra persona), ni ha recuperatr la paga i senyal, i per si no n’hi hagués prou en ser la víctima d’una “suposada” estafa que va afectar a més persones, a sobre ha hagut de pagar religiosament el préstec per un vehicle que mai ha pogut conduir.
El 2012 es va interposar una querella criminal contra el propietari de l’esmentat concessionari, al mateix moment que també es realitzava un procediment civil. Deu anys després, la nostra clienta s’asseu de públic a les bancades de la Sala Magna de la Seu de la Justícia, en un procediment extraordinari, davant del plenari del Tribunal Superior, per veure com el seu advocat demana una indemnització pel retard de la justícia, amb una resolució favorable entre les mans del Tribunal Constitucional de maig del 2020 que reconeix que s’han vulnerat els drets de la clienta a obtenir una resolució en un temps raonable.
Silvestre recorda al plenari del Superior que la seva clienta “des del dia que va entrar a Interauto no viu. Té una constant sensació d’impotència. Ansietat. Un ciutadà no s’ha de veure sotmès a aquesta situació d’indefensió”. I és per això que l’advocat demana una indemnització per danys patrimonials i per danys morals, “perquè la meva clienta acabi amb el seu patiment, finalitzi amb aquest cas, descansi i visqui”, recordant als magistrats que la causa del col·lapse que pateix el sistema judicial no l’ha de suportar el ciutadà, sinó que s’han de fer responsables tant l’Estat com l’Administració de la Justícia.
Silvestre ha rematat el seu exposat davant del plenari del Tribunal Superior exposant que “a la Justícia li surt molt bé no complir amb els terminis legals. És més barat pagar 1.000 euros a una persona que reclami que no pas posar els mitjans per solucionar el problema estructural”. I és que, com han recordat el fiscal general i la lletrada de Govern, només es pot “compensar-la per la dilació indeguda de la causa judicial”, una quantitat irrisòria que es pot acabar bellugant entre els 1.000 i els 2.000 euros.
Sortim de la Seu de la Justícia. Hem fet un pas més. Seguirem treballant pels interessos de la nostra clienta, traient la pols als dossiers que deixen a uns amb sensació de feblesa, als altres impugnes dels seus delictes, i als altres a les beceroles, buscant solucionar una estructura que el que fa, és deixar desprotegit al ciutadà. I de moment, sense cotxe ni justícia.
